Walter Lippmann

Plantilla:Infotaula personaWalter Lippmann

(1914) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 setembre 1889 Modifica el valor a Wikidata
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Mort14 desembre 1974 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Sepulturaoceà Atlàntic Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Harvard
Dwight School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPolítica, mitjà de comunicació de massa i periodisme Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióperiodista, polític, escriptor, analista polític Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Localització dels arxius
Família
CònjugeHelen Byrne Lippman (1938–)
Faye Albertson (1917–1937) Modifica el valor a Wikidata
Premis


Musicbrainz: 4c0ba148-4ee1-4d90-b284-ef93a45908f3 Goodreads author: 74615 Find a Grave: 6001541 Project Gutenberg: 2049 Modifica el valor a Wikidata

Walter Lippmann (Nova York, 23 de setembre de 1889 - Nova York, 14 de desembre de 1974) va ser un escriptor estatunidenc, periodista, comentarista polític i una figura clau en l'organització i l'estudi de l'opinió pública del segle xx. També, va ser l'artífex del terme estereotip, molt recurrent en la psicologia moderna. Crític dels mitjans i la democràcia a la seva columna del diari i en gran quantitat de llibres, especialment Public Opinion.[1]

Lippmann era també un autor notable pel Consell de Relacions Exteriors, fins que va tenir un romanç amb la dona de l'editor Hamilton Fish Armstrong, situació que va portar a l'enfrontament entre els dos homes. D'altra banda, Lippmann també va tenir un paper notable a The Inquiry, el consell assessor que va establir el president dels Estats Units Woodrow Wilson després de la Primera Guerra Mundial, ja que n'era el director d'investigació.

Els seus punts de vista sobre el paper del periodisme en una democràcia es van contrastar amb els escrits contemporanis de John Dewey en el que s'ha anomenat de manera retrospectiva el debat Lippmann-Dewey. Lippmann va guanyar dos premis Pulitzer, un per la columna "Today and Tomorrow" ("Avui i demà"), sindicada en diversos diaris, i una altra per l'entrevista del 1961 a Nikita Khrusxov.[2][3][4]

Després de deixar el càrrec a l'oficina del Secretari de Comerç Henry A. Wallace el setembre de 1946, Lippmann va esdevenir un defensor públic de la idea de respectar una esfera d'influència soviètica a Europa, a diferència de l'estratègia de contenció que propugnava en el seu moment George F. Kennan.

Lippmann va ser assessor informal de diversos presidents.[5] El 14 de setembre de 1964, el president Lyndon Johnson va lliurar a Lippmann la Medalla Presidencial de la Llibertat.[6] Més tard es va barallar amb Johnson per les crítiques de la guerra del Vietnam que feia Lippmann, que s'havia tornat molt crític.[7]

Lippmann va morir a la ciutat de Nova York.

  1. Lippmann, Walter. Public Opinion. Harcourt, Brace and Company, 1922 [Consulta: 3 maig 2016]. 
  2. "Special Awards and Citations". The Pulitzer Prizes. Retrieved 2013-11-01.
  3. "International Reporting". The Pulitzer Prizes. Retrieved 2013-11-01.
  4. Blumenthal, Sydney «Còpia arxivada». Walter Lippmann and American journalism today. Arxivat de l'original el 2018-06-14 [Consulta: 7 juny 2016].
  5. McePherson, Harry C. Review of "Walter Lippmann and the American century".
  6. «The American Presidency Project». Remarks at the Presentation of the 1964 Presidencial Medal of Freedom Awards.
  7. McPherson Walter Lippmann and American century.

Developed by StudentB