Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
(1914) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 23 setembre 1889 Nova York |
Mort | 14 desembre 1974 (85 anys) Nova York |
Sepultura | oceà Atlàntic |
Formació | Universitat Harvard Dwight School |
Activitat | |
Camp de treball | Política, mitjà de comunicació de massa i periodisme |
Ocupació | periodista, polític, escriptor, analista polític |
Membre de | |
Obra | |
Localització dels arxius | |
Família | |
Cònjuge | Helen Byrne Lippman (1938–) Faye Albertson (1917–1937) |
Premis | |
Walter Lippmann (Nova York, 23 de setembre de 1889 - Nova York, 14 de desembre de 1974) va ser un escriptor estatunidenc, periodista, comentarista polític i una figura clau en l'organització i l'estudi de l'opinió pública del segle xx. També, va ser l'artífex del terme estereotip, molt recurrent en la psicologia moderna. Crític dels mitjans i la democràcia a la seva columna del diari i en gran quantitat de llibres, especialment Public Opinion.[1]
Lippmann era també un autor notable pel Consell de Relacions Exteriors, fins que va tenir un romanç amb la dona de l'editor Hamilton Fish Armstrong, situació que va portar a l'enfrontament entre els dos homes. D'altra banda, Lippmann també va tenir un paper notable a The Inquiry, el consell assessor que va establir el president dels Estats Units Woodrow Wilson després de la Primera Guerra Mundial, ja que n'era el director d'investigació.
Els seus punts de vista sobre el paper del periodisme en una democràcia es van contrastar amb els escrits contemporanis de John Dewey en el que s'ha anomenat de manera retrospectiva el debat Lippmann-Dewey. Lippmann va guanyar dos premis Pulitzer, un per la columna "Today and Tomorrow" ("Avui i demà"), sindicada en diversos diaris, i una altra per l'entrevista del 1961 a Nikita Khrusxov.[2][3][4]
Després de deixar el càrrec a l'oficina del Secretari de Comerç Henry A. Wallace el setembre de 1946, Lippmann va esdevenir un defensor públic de la idea de respectar una esfera d'influència soviètica a Europa, a diferència de l'estratègia de contenció que propugnava en el seu moment George F. Kennan.
Lippmann va ser assessor informal de diversos presidents.[5] El 14 de setembre de 1964, el president Lyndon Johnson va lliurar a Lippmann la Medalla Presidencial de la Llibertat.[6] Més tard es va barallar amb Johnson per les crítiques de la guerra del Vietnam que feia Lippmann, que s'havia tornat molt crític.[7]
Lippmann va morir a la ciutat de Nova York.